Massa sovint assimilem els canvis que es produeixen al nostre entorn
urbà amb sospitosa indiferència. Dic sospitosa pel que significa de
claudicació davant un seguit de greuges al nostre patrimoni
arquitectònic, cultural i paisatgístic que sols es pot entendre si
acceptem que cada dia som més immunes a tot el que ens envolta i que
la manca de reacció o de responsabilitat ciutadana és més forta.
Potser és el resultat de polítiques municipals frívoles que
propicien tot un seguit d'esdeveniments lúdics de baix to cultural
que tapen un rosari de claudicacions que el temps ben segur deixarà
en un pla secundari. Qui se'n recorda de l’enderroc del magnífic mural ceràmic de trenta
metres de Carles Madiroles a la façana de l’antic edifici d’Aigües
de Barcelona, actual conselleria d’Interior? Tot amb la claudicació
de Carles Martí, regidor de Cultura; de Jordi Portabella, en aquell
moment responsable de l’Institut del Paisatge Urbà; i del conseller
d’Interior Joan Saura. Un mural que no era altra cosa que un
homenatge a l’aigua com a motor del progrés humà i representació
d'un seguit de símbols de la cultura catalana. Qui se'n recorda de l’enderroc dels magnífics interiors de l’antiga
Farmàcia Vilardell a la Gran Via barcelonina, en mans de Caja
Castilla-La Mancha?
Van deixar només els plafons de la façana així com palesa la manca
de sensibilitat de l’entitat financera i l'impunitat municipal per
concedir llicències d’obres.
Enderrocar per construir és una pràctica normal en les grans
concentracions urbanes. Qui se'n recorda dels motius donats pels
responsables municipals a l'hora de defensar el projecte de la Plaça
de les Glòries? Qui se'n recorda del pressupost que va comportar
aquella obra? Sense entrar a valorar l’idoneïtat o no d’un projecte
o un altre és del tot inexplicable l’enderroc de la plaça, ja
iniciat, sense cap resposta popular ni dels mitjans, que cada dia
són més mesells amb el poder i menys útils a la societat. El mateix
podríem dir de la plaça Lesseps de Barcelona. La que estan
construint serà la tercera plaça que hauré conegut en els darrers 40
anys. Des d'EBEN estarem atents a aquest desori i ens posem a la vostra
disposició perquè ens feu arribar tot tipus d'intervencions que
amenacin el patrimoni arquitectònic i cultural del país o que
atemptin contra l'ús racional dels recursos, enguany escassos als
consistoris. Sols la societat civil, des del ciutadà anònim fins
l'arquitecte o interiorista independent, poden contribuir a aturar o
minimitzar aquest procés de degradació constant consentit.
Frederic Callís i Casacuberta,
director
En el darrer número
Els Interiors Privats descobreixen aquesta apassionant Casa Domòtica a les Balears
Monvínic, un nou espai de divulgació de la cultura del vi a Barcelona es presenta a Interiors Públics
Altres Maneres de Viure destapa Nodul(ar) House, un projecte basat en plafons i nodes
A Cases del Món coneixem la Qasba, un exemple d'arquitectura del sud del Marroc
A l'última presenta les últimes novetats de mobiliari
Els projectes de Cervera & Pioz són els protagonistes de la secció de Contemporanis
La tornada a la feina ha motivat el nostre monogràfic d'oficines
Opinió: L'interiorista i aparellador Agustí Costa reflexiona sobre
el concepte de Modernitat: el que l'ha definit fins arribar a
l'actualitat i el sentit que pren ara en la nostra societat del dia
a dia. Actualitat: En aquesta edició és notícia la nova campanya de la
Federació Catalana de Mobles, l'augment de participació als Premis
FAD 2008 i l'exposició a Torí dels premiats amb el Compasso d'Oro,
entre d'altres. Breus Fires: Tota la informació sobre l'actualitat firal de
Cevisama, Habitat Valencia, Exporthome, Sun, Baltic Furniture, etc. Breus Espais d'Autor: Destapem innovadors projectes arquitectònics
i d'interiors com els dels restaurants Farga Gran Via i La Mandarra
de la Ramos, el showroom d'UME i el suggerent Klubb Rouge de Pequín,
entre d'altres. Tendències: Causas Externas són els motius urbans i la
reinterpretació que en fa un grup de joves dissenyadors que
presenten una col·lecció on tots els objectes adopten un perfil
domèstic i traspassen els límits que separen l'exterior de
l'interior de la llar. Interiors Públics: Us presentem Monvínic, el nou espai de
divulgació i de trobada pels amants del vi i tot el món que
l'envolta. Interiors Privats: Ens fixem en una casa domòtica situada a les
Balears. Prémer només un botó i crear ambients diferents a cada
estança de la llar ja no és un privilegi reservat a les històries de
ficció. Espais efímers: Descobrim el Mobile Art Pavilion de Zaha Hadid, un
desafiament arquitectònic per allotjar-hi les impressions d'una
vintena d'artistes internacionals sobre el bolso 2.55 de Chanel. Altres Maneres de Viure: Donem a conèixer la Nodul(ar) House, una
proposta que sorprèn per la seva forma basada en plafons i nodes
que serveixen per distribuir espais segons les necessitats dels
habitants i l'ambient que l'envolta. Cases del Món: Coneixem la Qasba, la construcció típica de terra i
palmeres del sud del Marroc que va desapareixent degut a les grans
transformacions socials i culturals a què està sotmesa la zona. A l'Última: Us avancem les darreres novetats en programes de
mobiliari de cuina i bany, així com les propostes més actuals per a
menjadors i sales d'estar. Monogràfic: El setembre és el mes oficial de retorn a la feina
després de les vacances d'estiu. Per això, us proposem descobrir les
darreres novetats en mobiliari d'oficina, tots els nous productes i
les noves tendències a l'abast que han de fer més agradable la
tornada a la rutina. Ecologia Domèstica: Coneixem els jardins verticals de Patrick
Blanc, un nou tipus d'arquitectura vegetal que integra la naturalesa
dins la ciutat. Teresa Casasayas ens parla del jardí botànic Pinya
de Rosa de Blanes, una increïble mostra d'espècies vegetals en un
entorn idíl·lic de la Costa Brava. Perfil: Recuperem Ramon Bigas, el creador del peveter olímpic dels
Jocs de Barcelona '92. Contemporanis: Els arquitectes Javier G. Pioz i Maria Rosa Cervera
es fixen en els mecanismes dels éssers vius per projectar-los en
l'arquitectura i les seves propostes conjuguen el binomi tecnologia
i naturalesa. Clàssics: Parlem de Pere Cosp Villaró, un apassionat de la
decoració a la Barcelona del segle XX que va despertar el sentiment
de modernitat dins la societat de la postguerra. Evocació: En aquest cas, recuperem el transgressor Jules Verne i
les seves propostes de nuclis urbans: Franceville i el París de
1960, ideades dins el món fantàstic i d'aventures de les seves
obres, oscil·lants entre la fantasia i les utopies anhelades. Abstracts: I el més interessant, també en anglès i castellà.
