Arquitecte i soci fundador del GATCPAC, Germán Rodríguez Arias
(Barcelona 1902-1987) fou introductor i pare del racionalisme català.
També dissenyador i interiorista, els conceptes economia,
eficàcia, funció i bellesa, encunyats pel mestre d'aleshores,
Le Corbusier, es fan palesos en l'edifici d'habitatges de la
Via Augusta número 61 de Barcelona, la butaca Illa Negra o l'estudi i
el bar de la Chascona i en la resta d'objectes i espais de la seva
autoria.
Robert Rodríguez
Germán Rodríguez Arias en un viatge per Europa fotografiat per Roser Bru
El GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per el Progrés de
l'Arquitectura Contemporània) és el nom amb què es coneix a un grup
de professionals inquiets que introduïren l'avantguarda
arquitectònica al nostre país. El fet més remarcable és l'adaptació
de l'arquitectura moderna europea a les característiques de la
tradició mediterrània i de la conjuntura econòmica i social de la
Catalunya dels anys trenta. Els seus membres, Sert, Germán Rodríguez
Arias, Torres Clavé, Illescas o Churruca, entre d'altres, establiren
un contacte molt estret amb els principals arquitectes del moviment
modern, com Walter Gropius, Mies van der Rohe i Le Corbusier, aquest
de forma especial. Un any més tard, el grup es va constituir a nivell
estatal, amb el nom de GATEPAC.
Una nova arquitectura que ells mateixos donarien a conèixer a través
de les pàgines de la revista AC, Documents d'Arquitectura
Contemporània. El denominador comú d'aquell grup de joves arquitectes
era la denuncia de la decadència cultural, concretament en el disseny
i en l'arquitectura. La seva proposta es basava en una nova ètica
professional que assumís amb responsabilitat un compromís social. Els
principis professionals del grup anaven més enllà de l'arquitectura.
La influència del moviment també va actuar en l'àmbit del disseny de
producte, en la qual es va generar un nou concepte.
Soci fundador del GATPAC, Germán Rodríguez Arias inicià la seva
carrera professional absolutament influenciat per l'ideari
racionalista. Una manera de fer de la qual és un exemple l'edifici
d'habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona (1931), el cine
Astoria del carrer París (1933-34) o l'edifici de Diagonal amb Enric
Granados i París fet en col·laboració amb Churruca l'any 1937. Però
l'esclat de la Guerra Civil espanyola suposaria la dissolució
inevitable del grup i l'exili de Germán Rodríguez Arias. Assentat ja
a Xile, país on va trobar l'asil polític, Germán Rodríguez Arias va
començar una nova etapa de la seva vida marcada per la relació amb el
poeta xilè Pablo Neruda, els primers encàrrecs del qual són
l'ampliació del petit refugi a Isla Negra, entre el 1943 i 1948, i la
reforma de la llar de Neruda i Delia del Carril, on Rodríguez Arias
va dissenyar un petit teatre al fons del jardí que Neruda
anomenaria "Federico García Lorca".
Més tard, quan Neruda va tornar a Xile el 1952, després d'un exili de
més de tres anys, es va reprendre la col·laboració entre ambdós,
arquitecte i poeta, per construir La Chascona, una petita casa als
peus del Cerro San Cristóbal, a la capital, per a la qual
posteriorment entre 1956 i 1957 Rodríguez Arias dissenyaria l'estudi
i el bar.
Però en el seu exili Rodríguez Arias va exercir més de dissenyador
que d'arquitecte. Va crear tota una sèrie de col·leccions de
mobiliari, principalment per a la firma de Santiago de Chile Muebles
Sur, propietat d'un català exiliat i que encara és un referent en el
món del disseny en aquell país. De les seves peces destaca
especialment la butaca Isla Negra dissenyada per decorar la casa de
Neruda situada en un poblet marítim d'aquest mateix nom, i que
actualment es pot veure al Museu de les Arts Decoratives de
Barcelona. Una peça que, com la resta, respon als principis formals i
estètics del GATCPAC: el progrés, la innovació, la qualitat de vida i
el disseny, aquest últim entès com la solució formal a la seva funció
estricta. I és que, com la resta de membres del GATCPAC, Germán
Rodríguez Arias, projectaria en tot moment les seves obres sota els
principis formals i conceptuals heretats per Le Corbusier: economia,
eficàcia, funció i bellesa.
Durant l'última etapa de la seva vida, Germán Rodríguez Arias va
viure a Eivissa, on avui es pot trobar una part important de la seva
obra arquitectònica.
